Què és la Resiliència?

La paraula Resiliència sorgeix de la física i significa "saltar cap endarrere, rebotar, tornar enrere, modelar-se". Es trasllada al camp de la psicologia i la psiquiatria com un símil sobre la capacitat que desenvolupa l'ésser humà per a adaptar-se i sobreposar-se a les adversitats de la vida.

Boris Cyrulnik neurólogo, psiquiatra, psicoanalista y padre de la Resiliencia. Desarrolla sus teorías sobre el Trauma y la Resiliencia a través de su propia vivencia como sobreviviente al holocausto.

En paraules de l'autor:

“La Resiliència es teixeix, no cal buscar-la només en la interioritat de la persona ni en el seu entorn, sinó entre els dos, perquè nua constantment un procés íntim amb l'entorn social”

“La Resiliència és l'art de teixir-nos a nosaltres mateixos amb caps de llana biològics, afectius, psicològics i socials; passem la nostra vida teixint-nos a nosaltres mateixos”

La Resiliència com Puente

Sempre he pensat que la Resiliència és un pont que ens porta a creuar les dificultats de la vida. Ser resilients no implica que la persona no sigui vulnerable, ni que la persona no experimenti dificultats o angoixes, dolor emocional i tristesa. Al contrari, són molt comuns en persones que han sofert grans adversitats o traumes en les seves vides

En la meva experiència, des de diversos àmbits de la psicologia, principalment des de la geriatria he pogut constatar a través de moltes històries de vida que toquen l'ànima, històries satisfetes de dolor i sofriment que la Resiliència inclou conductes, pensaments i accions que poden ser apreses i desenvolupades per qualsevol persona.

En Teràpia, la persona busca connectar-se a la seva Resiliència a través d'un procés que requereix temps, esforç i compromís per a caminar un camí, on afrontarà una sèrie de passos i decisions. Resiliencia a través de un proceso que lleva tiempo, esfuerzo y compromiso para andar un camino, donde afrontará una serie de pasos y decisiones.

Teràpia familiar i grupal, la cura d'un mateix i la cura dels altres.

La Resiliència relacional pot seguir molts camins, variant a fi d'emmotllar-se a les diverses formes, recursos i limitacions de les famílies i els grups i als desafiaments psicosocials que se'ls plantegen”. Froma Walsh (1998) Froma Walsh (1998)

La meva perspectiva

En el meu treball el principal objectiu és l'acceptació del problema, enfortir aspectes positius i esperançadors de la persona. Per descomptat, amb ulls crítics. Ja que s'ha d'oferir a la persona una esperança realista que no serveixi com a evitació, sinó com una cerca per a descobrir i potenciar les  seves pròpies capacitats.

Per a mi les emocions del pacient són un pilar central i de vital importància. Per tant, les meves sessions se centren en la persona com "Ser Emocional i Resilient" que a través de l'acompanyament, l'empatia, l'escolta i el compromís permetin al pacient expressar i compartir tot allò que necessiti alliberar.

Un objectiu sense un pla és només un desig.

Antoni de Saint-Exupéry.